dijous, 20 d’agost del 2020

Origen romano carolingi de la senyera...

Jordi Castellà, agost de 2020

Diu la llegenda que el rei Carolingi Lluís el Pietós, va impregnar els dits a la ferida del Compte Guifré el Pilós i en recompensa pel seu valor davant els normands, va donar-li un escut d’armes, senyalant les 4 barres a l’escut daurat.

Guifré el Pilós

Les quatre barres

Una bonica llegenda, però possiblement falsa, perquè Lluís el pietós va morir el mateix any que va néixer  Guifré el Pilós i Carles el Calp va morir abans que Guifré protagonitzés aquest episodi èpic vers l'any 895. Alhora els escuts varen aparèixer al final del segle XII per les justes entre nobles o bé durant les primeres creuades, aquest fet és controvertit, però l'aparició dels primers escuts correspon a uns 250 o 300 anys posteriors. 

Precisament per això, segons l'historiador Borja de Riquer, la llegenda de Guifré el Pilós, va ser inventada per l'Historiador Valencià PereAnton Beuter, l'any 1555, inspirant-se en una crònica castellana de l'any 1492 que narra al "Nobiliario Vero" de Hernan Mexia, la presa de Còrdova per Fernando III l'any 1241, el qual va voler premiar a un dels seus millors cavallers, sucant amb els dits la sang de l'esquena i fent tres franges vermelles sobre el seu escut daurat. Per aquest motiu els Còrdova porten tres barres vermelles a l'escut familiar, per identificar-se. Així doncs, l'historiador valencià, hauria imaginat una història igual, per explicar l'origen de la senyera catalana...

Per contra, cal tenir present que l'ús d'estàndards o banderes de guerra, està documentat des de l'antic Egipte, l'antiga Grècia o l'Antiga Roma  per identificar-se i guerrejar... 

Per aquest motiu, no resulta estrany, que el 26 de desembre del 795, durant l'enterrament del Papa Adrià II i coronació del nou Papa Lleó III, aquest últim en la carta que va enviar a Carlemany li donés les claus del confessionari de Sant Pere  i   l'estàndard de Roma, que era l'emblema dels estats pontificis i per extensió de la cristiandat, amb els colors groc i vermell (OR i FLAMA), heretats de l'imperi Romà. A més de nomenar-lo Patrici de Roma o protector de Roma, com al seu pare Pipí el Breu, per haver fundat amb anterioritat els estats pontificis, vers l'any 752.

En resposta, Carlemany agraït, va recordar al Papa LLEÓ III, que era el primer defensor de l'Església Romana i adjuntà al seu missatge una part del tresor recentment pres als Avars, com obsequi al PAPA. A partir d'aquesta data el 795, l'imperi carolingi passa a ostentar els colors de la cristiandat groc i vermell, i d'aquí inevitablement arribarien en el seu moment els colors de Barcelona i posteriorment de Cathalunya...

Cal recordar també, que l'any 799 el PAPA LLEÓ III va fugir de ROMA, després d'una emboscada per segrestar-lo i assassinar-lo, on justament els cavallers de Carlemany destacats a la ciutat li varen salvar la vida i el varen portar a la vila de PADERBORN, que Carlemany havia fundat l'any 776. 

Durant aquesta estada a Paderborn, el Papa i Carlemany varen pactar la protecció del pontificat a canvi de la coronació a ROMA de Carlemany. I així va ser el 25 de desembre de l'any 800, Carlemany va ser coronat Emperador Romà d'Occident.

Coronació de Carlemany a ROMA any 800 dC.



Per aquest motiu tota la dinastia carolíngia i les seves ciutats més destacades tenen els colors groc i vermell als seus escuts. Com passa a Herstal, Lieja, Paderborn o Barcelona entre d'altres.

I justament a la ciutat de Patrisbrunna, l'arxidiòcesi Patherbrunnensis, avui  PaderBorn,  ciutat de Saxònia a Alemanya, a l'estat de Renània del Nord-Westfàlia, considerada bressol de la nació alemanya, és des d'on Carlemany, realitzarà el seu primer Reichstag, o Assemblea de regnes francs al 777 dC, també anomenada Dieta de Paderborn.

Ciutat on d'entre d'altres qüestions, va decidir-se l'alliberament de Barcelona, Saragossa, Osca i Girona a petició dels seus Valí's o governadors musulmans d'aquestes ciutats, que s'havien revoltat contra el poder del Califat de Còrdoba de l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil. 

Aquesta decisió de reconquesta de Carlemany, en un principi va quedar frustrada per la derrota a l'emboscada de Roncesvalls i la traïció dels Vali's de Saragossa, Barcelona o Girona a sotmetre's als francs, però pocs anys més tard, en el període 785-790 dC, aquest projecte de Carlemany, va tenir èxit i continuïtat, amb les conquestes de Girona, Vich , i la Seu d'Urgell i al 801 Barcelona.

Com  molt bé ho demostra, la ciutat de Paderborn i l'arxidiòcesi Patherbrunnensis, que encara avui conserva en el seu l'escut, les barres catalanes i els nostres mateixos colors. Que tot seguit, mostrem per al vostre coneixement:

Escut de PaderBorn


I també són singularment interessants, els escuts d'armes de les famílies nobles de Bulemast i Stapel que reproduïm a continuació, i són l'origen d'aquest escut de la ciutat, sobre les quals tenim moltes sospites de que varen participar durant la reconquesta de Catalunya, com a Cathals, o Caps de Guerra, de PadenBorn al servei de Carlemany.

Escut Família Bulemast de PaderBorn

Escut Família Stapel de PaderBorn

De fet les 4 barres, poden correspondre a les 4 puntes de la creu en al·lusió a la cristiandat, ja que aquesta era l’ensenya de la Generalitat, o bé a la signatura abreviada de Carlemany (KRLS), ja que curiosament, el nom Carlemany en català, té 9 lletres i correspon perfectament, amb el nombre total de barres de la bandera catalana.

 

Una casualitat casual o intencionada? C A R L E M A N Y




Aquesta última teoria, la veiem reforçada en el fet que al Codex Calixtinus (Liber Sancti Jacobi), on veiem una il·lustració del segle XII, que representa Carlemany amb el seu exercit, venint a alliberar hispània, després de l’aparició de Sant Jaume.

 

Il·lustra  la imatge de Carlemany agafant una bandera quatribarrada, bandera que també porten els seus soldats a les llances i escuts. Per la qual cosa, ens fa sospitar que era aquesta la bandera carolíngia de l’època, que segles més tard veiem il·lustrada al Codex Calixtus, de la catedral de Santiago de Compostela, doncs cal recordar que mai pot referir-se a la bandera espanyola, molt posterior...



Codex Calixti, manuscrit il·luminat de mitjan segle XII conservat a la catedral de Santiago de Compostel·la. On apareix Carlemany guiant el seu exercit cap a hispània, després de la dieta de Paderborn amb una bandera quatribarrada.

 

Un altre dada interessant, és el fet que Carlemany era nat a l’entorn de Lieja (Valònia), província que també fou un Principat a partir de l’any  985 fins a l’any 1795, ciutat que porta també els colors groc i vermell, i formava part del Principat, així com el comtat de LOOZ, que va existir del 1040 al 1795 i també porta les barres grogues i vermelles al seu escut, pel seu incontrovertible origen carolingi.

 



I vet aquí, que com diu la dita popular, RODA EL MÓN I TORNA A PADERBORN o (BORN), ON TOT COMENÇA! 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada