D'on prové el terme Catalunya?
Si un dia busquem per curiositat al diccionari
Català, Valencià, Balear de l’Institut d’Estudis Catalans,
l'origen del mot Catalunya, veurem amb sorpresa que l'origen del mot Catalunya
és incert i desconegut, tenint l'IEC diverses opcions per triar i fins a 8 hipòtesis
plantejades sobre la taula, que seguidament descriure'm amb brevetat, per
després analitzar amb més profunditat, la hipòtesi per mi més provable, en
consonància amb el context històric de la formació de Catalunya.
Abans de començar però, cal conèixer mínimament el
context i els noms de referència que havia tingut el territori català o per
extensió la península al llarg dels segles.
El primer nom que trobarem és Ibèria, un nom
designat pels grecs a la península sobre el segle V aC, i per extensió a les
tribus costaneres que la poblaven, anomenant-los, ibers. Tot i què ja sabem que
és una simplificació geogràfica, doncs no tots els pobladors de la península eren
ibers, com els celtes, fenicis o cartaginesos. I tampoc tots els ibers
responien a les mateixes tribus, com els Laietans, Ilercaons, Ausetans,
Lacetans, Ceretans, Castel·lans, etc.
En segon lloc, cal tenir present el nom d’Hispània
que apareix per primer cop el 200 aC i ve dels fenicis. Sembla que voldria dir "terra
de conills", posteriorment amb l’arribada i colonització dels romans, el nom
de la península ibèrica, va passar a ser fraccionat i la costa catalana i
interior de la península coneguda com Hispània Citerior i més tard Tarraconensis,
tenint Tàrraco com la seva capital sobre l’any 133 aC aproximadament.
En tercer lloc, tindrem amb la invasió dels
Visigots sobre el segle IV dC. el nom “Spaníae", o Gòtia i al 711 dC. amb la invasió musulmana,
el nom de Spania o Espanya es va transformar en اسبانيا, Isbāniyā.
Durant la reconquesta del 721 al 800 dC. Va rebre
el nom de marca Hispànica i després ja
sobre el segle XII trobem el primer poema escrit en llatí per Laurentius Veronensis, titulat “LIBER MAIOLICHINUS DE GESTIS PISANORUM
ILLUSTRIBUS”, dedicat a cantar la conquesta de Mallorca pels pisans i
catalans sota la direcció del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, on serà anomenat repetidament “Catalanicus Heros”, i els seus
vassalls s'anomenen “Catalanenses” i la
seva terra “Catalania”. (cfr. els versos 249, 766 i molts d'altres, en
l'edició del dit poema feta per Carlo Calisse, Roma, 1904).
Però també cal destacar que en altres documents
escrits en llatí durant la baixa edat
mitjana, apareix el nom de Catalunya amb les formes Catalania, Cathalaunia i Catalonia. I cal tenir present que els
primers documents escrits en català on apareix el terme Catalunya, són ja al segle
XIII i apareix escrit com “Cathalania o Cathalunya”.
Referent a les Teories
de procedència, cal dir que l’IEC, esmenta que poden procedir de:
1. “Gotholandia”,
és a dir, ‘terra dels Gots’. Realment el territori de Catalunya era anomenat
Gòtia en els temps carolingis; però la derivació Gotholandia a Catalunya
presenta dificultats serioses, sobretot l'ensordiment de la g- en k- i la
conservació de la -t- intervocàlica que normalment s'hauria d'haver sonoritzat
en d.
2. “d’ Otger
Golant” princep germànic que al segle VIII tenia un castell anomenat Cathaló i
juntament amb els 9 barons de la fama va iniciar la reconquesta al costat de
Carlemany, avui considerat una llegenda, per manca de validació històrica.
3. “Castlà”, terra de castells, teoria que fa
seguidisme de la castellana, Tierra de castillos, fonèticament no encaixa i mai
s’ha trobat cap escrit amb castlalunya o alguna derivació semblant.
4. “LACETANS”, nom
d'un dels pobles Ibers del segle III aC.
de Catalunya en temps dels romans, i seria efecte d'una metàstasi entre la l i
la c: lacetanos> catelanos> catelans (=catalans).
5. “Monte Catanu”,
forma medieval de Montcada, que degué generalitzar-se com a nom del país, per
esser aquesta la muntanya principal del comtat de Barcelona;
6. “CAPITALE”, per
l'evolució *captale> *cattale> *catal: com que Barcelona fou, ja en temps
dels visigods, la capital del territori, podria ser considerada, al principi de
la Reconquesta, com a (ciutat) *catal, i els seus habitants eren els catalans.
7. “Catalauni”,
provinent del suposat poble gal de la Bèlgica Secunda, teoria provinent de Boch
Gimpere, Bonafante i en Fabien Regnier entre d’altres, que creuen que els
Catalaunii, haurien migrat al nostre país a l'època de les invasions cèltiques
(entre el 350 i el 250 a dC.).
8. Catalauni també,
però per “ETIMOLOGIA POPULAR DELS POBLES GALS”, l’IEC, creu que l’opció més
probable, és que s’hauria donat per denominació dels pobladors gals veïns als
pobladors peninsulars de la marca hispànica. Nom, que després haurien acceptat
per estar referits als millors guerrers, d'aquests pobladors, sense necessitat
de formar part de la mateixa família Celta. passant de CATALANIA A CATALAUNIA i
d’aquí a CATALUNYA.
Però per contra, existeix un altre hipòtesi, molt més ajustada al context dels segles VIII i IX, a Catalunya, per a tenir en compte:
Aquesta nova hipòtesi que proposo, és que Catalunya, provingui del terme "CATHALANIA" fet que ja està documentat des de el segle XIII, i aquest terme alhora provingui d'una conjunció de paraules galo-romanes, que era la llengua que parlaven els gals després de segles de romanització de la gàl·lia i en especial a la Gàl·lia Narbonensis o la Septimania.
Així doncs, per una banda tindríem la paraula celta “CATHAL" que significa, "QUI FIXA LES REGLES DE LA BATALLA o QUI ÉS PODERÓS EN LA BATALLA" el General en l'actualitat, i per un altre banda tindríem la paraula llatina "LANIA o LAND", que significa "TERRA", obtenint per simple traducció i conjunció, l'expressió: "TERRA DE QUI FIXA LES REGLES DE LA BATALLA o TERRA DE QUI ÉS PODERÓS EN LA BATALLA", o bé "Terra de Generals, Líders o Carles (Perquè Charles és una derivació de Cathal) i per extrapolació, Terra Carolíngia" com a traducció política o geoestratègica.
Això podria ser així, perquè el nom “CATHAL”, significa en celta Cat=Batalla i Val=Regla, i tenint present el context històric del món celta medieval, haurem de concloure que qui decidia les regles de la batalla al segle VIII o IX eren els Caps de guerra, ja sigui Reis, Dux o Generals, depenen de la batalla.
Aquest fet està corroborat a partir del segle VII a Irlanda, territori celta sense discussió, on els reis de les províncies de Munster, Connacht i Ui Maine, del 627 al 1.324 dC, duien el nom de CATHAL com a signe de comandament militar o de generals en cap, reis absolutament contemporanis a la formació de Catalunya. Com podem veure en aquesta relació d’onze reis Irlandesos, contemporanis amb la formació i esplendor de Catalunya, en la forma primigènia de CATHAL en celta.
1. Cathal mac Áedo (d. 627), rei de Munster
2. Cathal Cú-cen-máthair (d. 665), rei de Munster
3. Cathal mac Muiredaig (d. 735), rei de Connacht
4. Cathal mac Finguine (d. 742), rei de Munster
5. Cathal mac Murchadh (d. 816), rei d’Uí Maine
6. Cathal mac Conchobair (d. 925), rei de Connacht
7. Cathal mac Tadg (d. 973), rei de Connacht
8. Cathal mac Donnubáin (fl. 1014), rei de Uí Chairpre Áebda
9. Cathal Crobhdearg Ua Conchobair (d. 1224), rei de Connacht
10. Cathal mac Conchobair Ruadh Ua Conchobair (d. 1288), rei de Connacht
11. Cathal mac Domhnall Ua Conchobair (d. 1324), rei de Connacht
Per aquest motiu, el significat més ajustat de la paraula "CATHALAUNIA" referit a Catalunya, al segle VIII o IX dC, havia de ser "Terra del que és poderós en la batalla", “Terra de líders, Generals” "Terra de Carles" i contextualitzant amb la fundació de Catalunya, obtindríem “Terra de Carolingis o Carolíngia”, si tenim en compte, que l'alliberament de la marca hispànica, va anar més enllà d'una batalla puntual i va perllongar-se durant molts segles i dinasties a banda i banda dels Pirineus.
Doncs, possiblement la conjunció "CATHALANIA", va ser adoptada ex-procés pels seus fundadors pel seu significat concret en el llenguatge galo-romà en el context concret de l'època fundacional de Catalunya a la marca Hispànica. Terme que possiblement era d'ús militar en l'època Carolíngia, especialment a la Bèlgica Secuda integrada al regne dels FRANCS durant la Dieta de Paderborn l'any 777 dC amb Carlemay, i als comtats del sud de la gàl·lia durant les 4 Dietes de Tolosa dels anys 798 a 801 dC amb Lluís el Pietós, dietes o assemblees integrades per tots els caps francs i gals, com és el cas del Regne d'Aquitània, on decidiren la reconquesta catalana i aragonesa de l'emirat de Còrdova.
I això seria possible pel fet que els Catalauni de la Bèlgica Secunda integrats al regne dels REMS i posteriorment als FRANCS, podrien estar arrelats amb alguna petita colònia a la península o sud de la gàl·lia des de l'antiguitat, fet que els historiadors Bosch i Gimpere i Fabien Regnier, ja documenten a l'actual província de Lleida des de el segle III dC. Fet que podria encaixar si aquesta tribu hagués pogut perdurar a la invasió musulmana del segle VII dC, ja sigui a la península o bé a la gàl·lia del sud, i posteriorment ja sigui per l'auxili dels seus parents del nord a la Bèlgica Secunda o per ser els Cathals de la Bèlgica Secunda, els protagonistes de les dietes de Paderborn i Tolosa, haver-se adoptat el nom de CATALHANIA per identificar els conqueridors. Incògnita sobre la qual teoritzarem.
Ja que la teoria de l'etimologia popular defensada per l'Institut d'Estudis Catalans i referida a la batalla dels Camps Catalàunics, com la la font d'inspiració del nom, és improbable per l'analfabetisme popular de l'època medieval i la distància en el temps de més de 350 anys (451 dC versus 800 dC).
Doncs tot encaixaria contextualment millor, si els protagonistes de les Dietes de Paderborn o Tolosa amb Carlemany, Lluís el Pietós i Guillem I de Tolosa, haguessin sigut o considerats, CATHALS (Caps de Guerra o Generals) durant el seu temps. Per aquest motiu cal fer una mica de contextualització històrica sobre aquests personatges i els Catalauni, per entendre com evoluciona aquest terme celta i afecta a la fundació de Catalunya.
Així doncs, comencem per analitzar l'enigmàtica tribu celta dels "Catalauni" o "els millors guerrers", en celta. Aquesta, cal dir en primer lloc, que era una tribu demogràficament petita i amb poques restes arqueològiques que la diferenciïn. Estava associada principalment a la tribu dels Rems, que era la dominant a la Bèlgica Secunda i eren veïns a pocs kilòmetres. D'aquí el dilema sobre la seva verdadera existència com a tribu independent.
De fet és provable que els Catalauni com a tribu no existissin pròpiament dit, i fossin una ciutat o aquarterament dels dels millors guerrers dels REMS, d'aquí l'expressió "Catalauni", identificant-los principalment a la ciutat de Durocatelaunos, fundada pels romans al segle III dC, i posteriorment anomenada Civitas Catalaunorum, i Civitas Catalauni, a principis del V dC., o també Cathalaunum el 1.185 dC, tenint avui el nom de Châlons-sur-Marne, a la regió de la Xampanya francesa.
Ja que el nom Catalauni, formava parat del llenguatge militar celta dels gals, el Catalauni era dintre d'una tribu el millor guerrer o el seu favorit, i en l'antiguitat, el Catalauni era qui havia de fer front al desafiament d'un altre tribu i de la seva victòria en dependria el seu futur. Per qual cosa totes les tribus tenien el seu Catalauni, com també tenien el seu cap de la tribu per governar-la, el seu bruixot per sanar els malalts i fer de guia espiritual i finalment el seu Cathal o general per guiar-los en la batalla.
Per aquest motiu, és provable que els Catalauni fossin simplement l'exercit d'elit dels Rems, i el seu nom provablement estigués referit al seu singular emplaçament, els Camps Catalàunics, on al llarg de la història s'avien produït innumerables batalles. De fet és provable que aquests camps, fossin un camp de l'honor on els celtes tenien costum de desafiar-se amb els seus favorits o Catalauni.
També és possible que els Camps Catalaunics servissin d'un lloc de trobada dels pobles celtes per a dialogar, discutir i formar aliances de guerra contra els seus enemics, un lloc per a escollir el seu Cathal o General que els liderés en la batalla, com va passar innumerables vegades contra els romans, recordant-se per a la posteritat la sublevació de Vercingetorix, Cathal dels celtes que va enfrontar-se a Juli Cèsar el 57aC.
Amb els segles, la invasió romana i la posterior aliança amb els REMS, va permetre l'edificació d'un fortí per controlar millor les trobades i d'aquí va néixer una ciutat, que naturalment adoptaria el nom de Durocatelaunos per referir-se a la importància dels Camps Catalaunics, on s'havien disputat importants batalles, aliances i desafiaments entre tribus celtes i també entre romans.
Esmentar alhora, que està documentat a la Britània, una colònia possiblement dels "Catalauni" o Rems, anomenada "Catuvellauni", a les comarques de Hertfordshire, Bedfordshire i el sud de Cambridgeshire, i entorn de la ciutat de Verulamium (moderna Saint Albans).
Per altre banda, hi ha evidències arqueològiques de que els Rems, tenien relacions comercials d'oli d'oliva amb Hispània i també que varen envair Hispània i el sud de França des de l'Aquitània a la Narbonensis en diferents períodes històrics, que van del segle III aC, o també del 260 al 278 dC, fruit de les invasions germàniques de la gàl·lia, que van fer desplaçar les tribus belgues cap al sud, durant aquest període de temps, per després retornar a les seves ciutats d'origen.
Com també tenim evidències històriques de l'existència de nombroses tribus belgues a la Narbonensis, amb tribus molt importants i poderoses com els Volques” o els “Tectosages” que són tribus de la Bèlgica Secunda, que també van desplaçar-se al sud de la gàl·lia, i sobre els quals, també sabem que tenien presència a l'altre banda dels pirineus mitjançant els Ceretans.
Alhora, que també és molt probable que al 451 dC., després de la batalla dels “Camps Catalaúnics” els Rems i els Catalauni entre d'altres pobles, acompanyessin possiblement als Visigots en el seu retorn a casa amb "Turismon" per ser coronat rei a "Tolosa", ja que era fill del rei "Visigot Teodoric" mort en la batalla. Per protegir-se dels Huns, que havien saquejat Reims, Metz, Trier, Amiens, Cologne, Mainz, entre d'altres ciutats importants, desplaçant així, part de la seva població, novament al sud, a terres més segures per reorganitzar-se, ja que els "HUNS", restaren durant molts mesos acampats i amenaçadors, a pocs quilometres de les seves ciutats principals a l'altra vora del Rin, ja que a l'any següent, van tornar a atacar per la gàl·lia Cisalpina i van arribar a les portes de Roma. Per la qual cosa, és possible que s'instal·lessin al sud de la gàl·lia, durant algun temps o deixessin alguna colònia de forma permanent al sud i més enllà dels Pirineus.
De fet la reconquesta als musulmans comença a la gàl·lia, amb la batalla de Tolosa el 721 dC, gràcies a la victòria del ducat d'Aquitània amb el Duc Eudes I, i posteriorment a la batalla de Poitiers el 732 dC, amb la victòria del Duc Carles Martell al capdavant dels regnes francs, com Austràcia i Neuàstria.
És molt interessant destacar que tan Eudes I com Carles Martell eren Ducs o DUX (en llatí), un càrrec militar heretat de l'antiga jerarquia militar romana i que estava referit al comandament de l'exercit, el seu sinònim celta era justament el de CATHAL, per la qual cosa, com a gals que eren, els podem assignar perfectament aquest càrrec celta de Cap de Guerra o General.
A més Martell, que no "Marteau" en francés, tenia per nom Carles i aquest nom prové alhora de Cathal en la cultura celta. I per acabar-ho d'adobar era Dux entre d'altres d'Austràcia, i nascut, a "Herstal" una ciutat de la Bèlgica Secunda, territori dominat històricament pels REMS, i els seus dos germans Drogon i Grimoald II, havien estat poc abans que ell, Ducs de la Xampanya territori d'Austràcia, on pertanyia la ciutat de Cathalaunum actualment (Chalons). Per la qual cosa sembla més que evident que Carles Martell podia ser reconegut en galo-romà com un Cathal gal dels francs, de cap a peus.
I tant Eudes I, com Carles Martell, curiosament a més de ser els principals Caps de Guerra de les dues batalles, també tenen als escuts de les seves ciutats natals, els colors groc i vermell carolingis de la nostra senyera, i són els principals protagonistes, que fan possible la posterior fundació de Catalunya, amb la seva victòria, i posterior expulsió de la invasió musulmana al centre d'Europa .
Seguidament els escuts de Eudes I i Carles Martell:
Ciutat on va decidir-se entre d'altres qüestions, la conquesta de Saragossa, Osca i Girona a petició dels seus Valí's o governadors musulmans d'aquestes ciutats, que s'havien revoltat contra el poder del Califat de Còrdoba de l'emir Abd-ar-Rahman I ad-Dàkhil.
Reconquesta de Carlemany, que en un principi va quedar frustrada per la derrota a l'emboscada de Roncesvalls i la traïció dels Vali's de Saragossa, Barcelona o Girona a sotmetre's als francs, pocs anys més tard va reeixir, en el període 785-790 dC, amb les conquestes de Girona, Vich , i la Seu d'Urgell.
Un projecte que considero inequívocament Cathal, doncs Carlemany i els seus antecessors i successors eren Cathals o Generals, i amb les seves gestes van expulsar els sarraïns del continent europeu i donar la llibertat als catalans peninsulars, sotmesos al Califat de Còrdova, i possiblement li varen donar també el nom de Cathalania, referit a la Terra de CATHALS de Generals o de Carles o Carolingis, que la van fer possible.
Així com el seu escut d'armes i els seus colors d'or i flama, que eren els mateixos de Roma, els Estats Pontificis i Carlemany, com molt bé ho demostra, la ciutat de Paderborn i l'arxidiòcesi Patherbrunnensis, que ell mateix fundà, i que encara avui conserva en el seu l'escut, les barres catalanes i els nostres mateixos colors. Que tot seguit, mostrem per al vostre coneixement:
I també són singularment interessants, els escuts d'armes de les famílies nobles de Bulemast i Stapel que reproduïm a continuació, i són l'origen d'aquest escut de la ciutat, sobre les quals tenim moltes sospites de que varen participar durant la reconquesta de Catalunya, com a Cathals, o Caps de Guerra, de PadenBorn al servei de Carlemany.
Enllaçant perfectament, al context fundacional de Catalunya, si tenim present que a l’alta edat mitjana aquell territori va estar format per comtes i comtats com el de Rosselló, el de Conflent, el de Besalú, el d'Empúries, el de Girona, el de Cerdanya, el d'Urgell, el de Barcelona, el del Pallars o Ribagorça, per posar alguns exemples dels primers territoris a conformar la Cathalania del segle VIII i IX.
Un altre evidència que ens demostra, la versemblança de que CATHAL, és l’origen del mot Catalunya, és el fet, que encara avui a la regió d'Aquitània hi ha una població molt gran de persones amb aquest cognom o semblant, segons la pàgina web especialitzada en guies telefòniques Namespedia.com.
Com podem veure a les següents captures de la pàgina web, per
al nom CATHALAU, CATHALA, O CATHAL, i per les localitzacions geogràfiques majoritàries al món, totes elles a les regions fronteres amb els pirineus a l'Estat Francés, i
curiosament amb un rastre important a la regió de París, que és molt propera també amb els "Camps
Catalàunics".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada