dilluns, 30 de maig del 2022

Roda el món i torna al Born o Paderborn?

 Roda el món i torna al Born

o Paderborn?

On tot comença!

 

Escut de la Font del Passeig del Born

Qui no ha dit mai, aquesta cèlebre dita popular? Però en sabem el seu significat? I si el sabem, sabem si ha estat sempre el mateix? I sabem, si sempre s’ha referit a Barcelona? Amb aquest article, intentaré donar un altre resposta a la dita popular, que crec encaixa perfectament amb l’època carolíngia i la fundació dels comtats catalans, com el de Barcelona. I PaderBorn, n’és la clau...

Però abans de començar, exposem el que ens diuen els erudits d’aquesta dita popular catalana d’origen medieval... En primer lloc, ens diuen que està referida a al fet de tornar a casa, després de voltar per tot el món...

I s’interpreta que cal tornar al Born de Barcelona, encara que hi hagi altres ciutats i places amb aquesta denominació, com per exemple a Manresa, Igualada, Palma de Mallorca o Ciutadella a Menorca; pel fet que la majoria d’entrades trobades en parla catalana amb la paraula BORN, provenen de Barcelona.

Ja que el Born de Barcelona, era aleshores el centre neuràlgic de la ciutat i Catalunya, on es feien els mercats, les Justes i les celebracions més sonades de l’època medieval.

Interpretació que encaixaria perfectament avui, amb la tradició de navegants i  comerciants catalans, que voltaven per tot el món per guanyar-se la vida, per després amb els guanys, retornar a casa amb els seus familiars i amics.

I així ho interpreta la Isabel Gimeno, que ho associa al bon moment que vivia la ciutat de Barcelona en aquells moments per les justes cavalleresques que s’hi celebraven, tal com exposa a El llibre dels refranys catalans (DeVecchi, 1989).

O en Sebastià Farnés al seu llibre sobre la Paremiologia catalana comparada de (Columna, 1992-1998), on exposa que el Born està referit a Barcelona perquè la majoria de fonts escrites com ja s’ha dit, són d’allà i perquè hi ha un altre dita popular que ho esmenta literalment, encara que sigui molt posterior: “Roda el món, roda la mona, i torna al Born de Barcelona”.

Tot i així, no deixa de ser curiós que s’utilitzi la paraula BORN per referir-se a Barcelona i no a qualsevol altre paraula. Els estudiosos esmentats, ens diuen que és per facilitar la rima...I que BORN, segons l'opinió de Spitzer Lexik, és una paraula d’origen germànic fràncic, que prové de la paraula “BORNAR” i aquesta de BIHURDAN, que significa “Justar en un clos”, paraula que segons l’estudiós hauria  rebut la influència de la paraula llatina, “TORNARE”, que significaria girar. I per aquest motiu la paraula ha rebut més d’un significat, com el de girar la nau...

Aquí en teniu les descripcions etimològiques que apareixen al Diccionari català-Valencià-balear de l’Institut d’estudis catalans, on podreu comprovar com la paraula Born, ha rebut al llarg dels segles múltiples accepcions lingüístiques.

■ bornar

Etimologia: del germànic. fràncic *bihurdan ‘justar en un clos’, amb influx del llatí. tornare ‘girar’ 1a font: s. XIII, Desclot

1.     HISTÒRIA Fer armes en un torneig.

2.     Donar tombs, voltes, moure’s a l’un costat i a l’altre.

3.     MARINA, MARÍTIM Girar un vaixell fondejat entorn del punt on l’àncora ha fet presa, o bé entorn del cos mort.

4.     PESCA Envestir el peix la xarxa, brivar.

 

1.    1. BORN m.
|| 1. ant. Volta d'una nau o altre vehicle; moviment que canvia de direcció; cast. borneo, vuelta, rodeo. 
Car pren tal born que cerca tota França, Ausiàs March xvi. a) met., aplicat a moviments o activitats espirituals: Ab tot açò ma pensa no pren born, Ausiàs March xxxviii.

2.   
|| 2. ant. Combat a cavall en camp clos, que es feia per ostentació festosa entre els cavallers medievals; cast. torneo. 
Nul hom poria escriure los jochs e els alegres, taules redones,... borns, anar ab armes, Muntaner Cròn., c. 23. Ara fenexen vostres borns, Dansa Mort 21.

3.   
|| 3. Plaça on es feien els torneigs i festes cavalleresques en les ciutats; cast. borne. 
Aquest dia la Ciutat feu tenir rench a la plassa del Born la qual fou tota envalada e ampaliada, Ardits, iii, 8 (a. 1479). Ell habite prop lo Born, Ardits, i, 11 (a. 1391). Encara ara es conserva el mot Born com a nom de lloc, aplicat sempre a una plaça o carrer ample, en les principals ciutats de la nostra terra, especialment en les que eren capitals i residència de cavallers, com Barcelona, Palma, Ciutadella, etc.
    Refr.

—«Roda el món, i torna al Born» (Barcelona).
    Fon.: 
bóɾn (or., val., bal.).
    Etim.: 
postverbal de bornar.

Un altre significat possible o contemporani de l'època carolíngia, podria ser que BORN provingués de la paraula francesa BORNE i aquesta alhora de la paraula gàl·lica BODINA, que alhora signifiquen FITA

De fet, la paraula Borne, encara avui s'utilitza a França, per determinar les fites, territoris i fronteres del país.

Tot plegat ens fa pensar, que la paraula BORN, ha tingut una gran quantitat de significats i influències, fet que ens fa creure en la possibilitat de que el seu significat primigeni, sigui un altre i amb el temps, els usos i costums dels ciutadans, l’hagin adaptat a d’altres formats i significats.

De fet, curiosament totes les dades documentades als països catalans, són posteriors al segle XIII, quan la paraula BORN, és una paraula d’origen possiblement neerlandès, de l’alta edat mitjana que apareix sobre el segle VIII i que significa FONT, i té com a plural la paraula BRONNEN (FONTS).

I les paraules BORN, BORNE, BORNEY, BRONNEN o PADERBORN, encara avui les podem trobar a l’Europa Carolíngia, amb localitats dels Països Baixos, Valònia, Luxemburg, França, Alemanya o Barcelona, Mallorca i Ciutadella, totes elles referides a les seves fonts, rius, pous o canals d’aigua. 

No pas per realitzar-hi justes i torneigs de cavallers, com s’interpreta amb el cas de Barcelona. I aquí en teniu una bona mostra:

BORN = FONT

Born (Holanda)

És un poble del municipi neerlandès de Sittard-Geleen, antic municipi de la província holandesa de Limburg. Té un port i un canal anomenat  Julianakanaal (canal de la Juliana de 36 Km). 

Born (Valònia)

Born es un poble que pertany al municipi d' Amel, a la província de Lieja, província on va néixer Carlemany. Born es troba a la frontera amb alemanya, de parla alemanya i Flamenca.

Born és travessada de sud a nord per la riera d'Emmels ( Die Emmels ), afluent de l' Amblève .

El nom de Born prové de la paraula Born / Brunnen = "Font" i indica les nombroses fonts existents al municipi.

Té com a patrona de la vila a Santa Llúcia.


És un districte del municipi de Rosport-Mompach , al cantó d'Echternach al Gran Ducat de Luxemburg 

El poble es troba a la riba dreta del Sûre , un afluent del Mosel·la , que forma aquí la frontera alemanya. Famós pels pous i el riu.

Riu Sûre a la riba dreta de Born

Le Born (Occitània)

Lo Bòrn, (francès Le Born) és un municipi occità del departament de l'Alta Garona, a la regió d'Occitània.

Municipi rural, el més septentrional del departament de l'Alta Garona, forma part de la zona d'atracció de Tolosa de Llenguadoc.

La comuna es troba a la conca de la Garona , dins de la conca hidrogràfica Adour-Garonne 6 . És drenat pel Tescou , el Verdet, la riera de Barrabie, la riera de Caizière, la riera de Pissolle, la riera de Pontous, la riera de Saute-Crabe, la riera de Camparnals, la riera de Terre-Fort. , la riera de Jung i per diversos petits. rieres, que constitueixen una xarxa hidrogràfica de 14  km.

Al segle xi , la ciutat esdevé possessió de l'  abadia de Sainte-Foy-de-Conques . El Born es va convertir llavors en un important lloc de pelegrinatge. La parròquia esdevé bastide l'any 1271 , sota la voluntat de Raymond VII , comte de Tolosa de l'època. Le Born es va convertir en municipi per dret propi l'any 1790 


Le Born (Lozère)

Le Born és un municipi francès , situat al centre del departament de Lozère a la regió d' Occitània.

Exposta a un clima de muntanya, és drenada pels rius de la Colagne , el Bouisset , el Rieucros d'Abaïsse , la riera de Sagnelongue i per diversos altres petits rierols. 

El municipi compta amb un patrimoni natural remarcable: un espai Natura 2000 (l'altiplà de Charpal) i dos espais naturals d'interès ecològic, faunístic i florístic .

Born a. Darß (Alemanya)

És un municipi del districte de Vorpommern-Rügen , a Mecklenburg-Pomerània Occidental (Alemanya), ple de llacs, fonts i rius.


Passeig del Born (Palma de Mallorca)

El Passeig del Born està situat a l'antic llit del Torrent de la Riera, que abans passava pel centre de la ciutat. Una canalització que portava aigua a les fonts de la ciutat, com podem veure en la següent imatge: 


Plaça des Born (Ciutadella de Menorca)

Plaça central de ciutadella on està situat l’Ajuntament i destaca la Font del Born. 

BRONNEN = FONTS

Bronnen (Achstetten)

És un poble de l'estat de Baden-Württemberg , Alemanya , amb una població de 706 habitants. Administrativament forma part del municipi d' Achstetten. Famós pels seus pous d’aigua. L’escut de la localitat en porta un.


Le Borne (França)

Borne, és un municipi francès situat al departament de l' Alt Loira , a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps . Té la particularitat que hi passa el riu Borne, amb el mateix nom. 

La ciutat es troba a l'encreuament de dues grans vies romanes i medievals, via Strada, que unia Le Puy amb Clermont-Ferrand i via Bolen, que unia Lió i el Sud.


Borny és un antic municipi de la Mosel·la fusionat, es va convertir en un districte de Metz el 

El barri es troba a uns tres quilòmetres a l'est de l' hipercentre. Ple de parcs, fonts i canals d'aigua.

PADERBORN (Alemanya)

És una ciutat del Rin del Nord – Westfàlia, antic ducat de Saxònia, famosa per les seves fonts, pous i canals, que fou fundada per Carlemany durant les guerres saxones l’any 776 i l’any següent el 777, albergà la Dieta de Paderborn, on fou decidit l’alliberament de Barcelona, Girona, Saragossa i Osca dels sarraïns.

El seu nom respon a la conjunció de les paraules Pader  (Nom del riu) i Born (Font). Possiblement, l’adopció d’aquest nom, fou per influència de la localitat de BORN a la província de Lieja, d’on era nat Carlemany (Jupille-sur-Meuse (en való Lieja Djoupèye ), ja que aquesta localitat també és coneguda per les seves fonts, canals i rius, com PADERBORN.

Com podem observar en la següent imatge de les fonts i canals de PADERBORN:


Per la qual cosa, és plausible que fos l’exercit carolingi de Lluís el Pietós i el Dux Guillaume de Tolosa l’any 801, qui portessin la paraula BORN a Barcelona, ja que ja ho havien fet a Paderborn, Saxònia uns anys abans de la mà de Carlemany.

I alhora, no existeix cap altre relació històrica i lingüística que pugui justificar l’aparició de la paraula BORN a Barcelona, durant l’alta edat mitjana.

També és molt interessant observar, que si el significat primigeni de la paraula BORN, està referit a les fonts, canals i pous i no pas a les justes i torneigs de cavallers que arribaran més tard, com s’interpreta en l’actualment a Barcelona.

Aquest fet podria canviar totalment el seu significat primigeni i estar relacionat aleshores amb la construcció del famós REC COMTAL de BARCELONA, construït durant l’alta edat mitjana i que curiosament passa pel barri del BORN de Barcelona, on justament, durant les excavacions del Mercat del Born, va tornar a aparèixer la canalització d’aigua que portava aigua a les fonts de la ciutat, amb 12 Km. de recorregut, des de l’alçada de Montcada, agafant l’aigua del riu Besòs i travessant tota la ciutat de Barcelona, fins el mar.

Cal dir però, que fins avui la hipòtesis més estesa dels historiadors, era creure que el REC COMTAL fou construït com ampliació de les canalitzacions romanes vers el segle X, del 954 a 966, pel Comte Mir, germà petit del Comte Borrell II. Hipòtesi  que sembla difícil de creure, perquè els carolingis que varen alliberar Barcelona dels Sarraïns, haurien tingut del 801 al 954, uns 150 anys per poder millorar la xarxa d’abastiment d’aigua de la ciutat, que era imprescindible per la vida quotidiana i també per fer anar els molins hidràulics per la fabricació d’armes, monedes i d’altres avituallaments de l’època que requerien la força de l’aigua.

Per aquest motiu, si aquesta nova explicació i interpretació de la paraula BORN fos certa, podria ser que haguessin sigut els primers carolingis fundadors del Comtat de Barcelona qui ampliessin les seves canalitzacions d’aigua, i el lloc on s’instal·lessin la majoria de fonts o sortidors, s’anomenés el BORN, per influència possiblement de PADERBORN on Carlemany hi va tenir el seu Palau Palatí durant la segona part de les guerres saxones del 776 al 804 i on va decidir l’alliberament de la ciutat de Barcelona, entre d’altres qüestions.

I per la mateixa regla de tres, no seria gens estrany, que la dita popular de RODA EL MÓN I TORNA AL BORN, estigués referida en un inici a PADERBORN i al retorn dels soldats carolingis fins al Palau Palatí de Carlemany, després de conquerir la ciutat de Barcelona el 801.

Ja que la ciutat de PADERBORN, fou el centre de poder Carolingi durant les guerres saxones i s’hi celebraren nombroses dietes imperials o assemblees del regne franc, on hi assistien la noblesa carolíngia, per decidir els afers del bast imperi, els anys 777, 780, 782, 783, 785 i 799, per posar alguns exemples...

Per la qual cosa, és possible que els nobles carolingis de Barcelona, amb el Comte Barà en cap, anessin a les dietes imperials posteriors d’Aquisgrà, com responsables d’aquests comtats catalans i per aquest motiu, cobrés sentit la dita popular de roda el món, i torna al BORN de Barcelona, encara que l’inici fos segurament, des de la ciutat de Paderborn.

De fet Barcelona i Paderborn tenen moltíssimes coses en comú, que tot seguit relacionem:

1.- S’esmenten les dues ciutats durant la dieta carolíngia de l’any 777 a Paderborn, moment determinant per a la nostra història i fundació posterior. 

2.- Coincideixen amb el nom de BORN, ja esmentat per les fonts i canalitzacions de les dues ciutats i no pas pels torneigs i justes de cavalleria.

3.- Coincideixen amb la seva relació amb Carlemany que fou qui va decidir crear la marca hispànica i alliberar les ciutats de Barcelona, Girona, Saragossa i Osca, encara que en un primer moment l’aposta va ser fallida.

4.- Coincideixen amb la seva relació amb Lluís el Pietós, fill de Carlemany, que va ser determinant per l’alliberament de Barcelona, l’any 801, per indicació del pare.

5.- Coincideixen amb l’escut de la ciutat, la creu i les quatre barres amb fons groc, que és també l’escut de les famílies Bulemast i Stapel i l’origen de l’escut de Paderborn. Com podeu observar a les imatges:



6.- Coincideixen també, en el fet que totes dues ciutats foren històricament Principats.

Paderborn fou principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic de 1281 a 1802, i Barcelona des del 988 al 1162 i posteriorment Catalunya és Principat del 1162 fins al dia d’avui.

7.- Coincideixen també, en el fet que les dues ciutats són bisbats i eren governades administrativament per canonges.

8.- Coincideixen en la fundació de convents benedictins per a cristianitzar el poble com el monestir de Neu-Corbie, que més tard esdevingué Corvey a les afores de Paderborn o el Monestir de les Benedictines de Sant Pere de les Puel·les a Barcelona, molt a prop del REC COMTAL de Barcelona.

9.- Coincideixen també les dues ciutats en la seva important comunitat jueva en l’època medieval.

10.- Coincideixen també, perquè les dues ciutats  varen pertànyer a una Marca, concretament a la Marca Saxona, Paderborn i  la Marca Hispànica, Barcelona.

Cal recordar que les marques carolíngies, foren territoris de frontera militaritzats per garantir la seguretat interior de l’imperi carolingi.

I per finalitzar, un altre dada molt interessant, que demostra que foren els carolingis els que varen portar la paraula BORN a Barcelona i Catalunya, és el fet de descobrir, que als territoris de Suècia, Països Baixos, Westfàlia (Paderborn)i Catalunya Nord (França), encara existeixen moltes persones amb aquest cognom, com ens mostra la web especialitzada en recerca de noms i cognoms del món, NAMESPEDIA i ens indica la ruta que van seguir fins a Catalunya.


I pel que fa a Espanya, el cognom BORN, està bàsicament localitzat als països catalans com podem veure la següent imatge de la web mapadeapellidos.eu:

Així doncs, sembla molt possible, que l'origen de la paraula BORN, estigui referit a les fonts i molt relacionada amb la ciutat de BORN a la província de LIEJA i de retruc, gràcies a CARLEMANY amb la ciutat de PADERBORN per la seva fundació i aquesta, amb la ciutat de BARCELONA pel seu alliberament l'any 801 i decisió l'any 777 a Paderborn...

Com s'ha pogut documentar amb les diferents ciutats, fets històrics i localització del cognom BORN a Espanya i Europa.

Barcelona a 30 de maig de 2022